El poemari vol retre homenatge sentit i de gratitud al meu company de vida Mykl, que ens va deixar el setembre de 2007, com una catarsi, no com un comiat, més aviat un fins arreveure. En aquests versos hi ha una revelació creativa que és l?alfa i l?omega de la nostra relació, un cosmogonia de l?oasi privat de nosaltres, el nostre amor a la bellesa, a la poesia i a la música, des del pinacle dels sentiments més arrelats, foscos i profunds. Desitjo que aquest viatge.

La novel.la tracta de l´amistat de dos nens que van a la mateixa escola, els dos nens tenen somnis similars però pensen de manera diferent pel que fa a la materialització dels somnis quan siguin grans.
Inesperadament el protagonista que pensa que els somnis idealitzats en la infantessa es materialitzaran en la vida adulta, es trobarà en una realitat totalment diferent.

De petita, massa madura, de gran, perillosament immadura; no está clar si a resultes d’una malaltia mental o d’una rebel.lió tardana. El que és segur és que malgrat el seu cos entumit i la seva ment enlentida, la protagonista ja compta amb múltiples vides amb les quals a penes s’hi reconeix. A la meitat de la vida biológica i amb una fatiga pròpia d’una edat avançada, l’única cosa que li dóna estabilitat és la seva pensió.

Què passaria si Catalunya declarés la seva independència?
Fins on estarien disposats a arribar alguns per impedir-ho?
Alexandra és el nom fictici d’una assassina a sou, que arriba a Barcelona amb l’encàrrec d’assassinar un important polític en una conferència de països europeus que se celebrarà a la ciutat. En una reu crisi econòmica i de corrupció que pateix la
mateixa manera que la resta del país. Una Barcelona amb els seus carrers plens de veus que demanen la independència com a via de solució. Però les casualitats o potser el destí fan que es creui en el camí de l’Alexandra un home i l’amor; el jove doctor Marc Miralles, i tot el seu món s’ensorri.

Eròtica és un batec del cor, que es passeja, insinuant-se sense roba.

Per què ens fascinen les estrelles, el sol i la lluna? Pel seu llenguatge secret. La seva simple visió ens transmet sensacions, impressions, emocions, entusiasmes dels més vius.
La poesía explica amb paraules el misteri de la vida. Crear, fer, modelar, és l´origen grec de la paraula.

Cada paraula és un petit bocí de nosaltres, que trosset a trosset desgrana tot el que sentim.