Llum oberta
Rosa Lluch
El poemari vol retre homenatge sentit i de gratitud al meu company de vida Mykl, que ens va deixar el setembre de 2007, com una catarsi, no com un comiat, més aviat un fins arreveure. En aquests versos hi ha una revelació creativa que és l?alfa i l?omega de la nostra relació, un cosmogonia de l?oasi privat de nosaltres, el nostre amor a la bellesa, a la poesia i a la música, des del pinacle dels sentiments més arrelats, foscos i profunds. Desitjo que aquest viatge.